dijous, 15 de febrer del 2018

El carrer i l'escola

El nou carrer peatonal com a escenari; grapats de farina com a pretext; i els nostres veïns com a inesperats companys de joc.

Dos obrers que s’hi han acostat encuriosits i han tornat a la faena amb la cara empastifada de blanc.
Un veí que ha aguaitat al balcó en sentir la cridòria, ha baixat de casa i s’ha sumat a fer caminets entre la farina amb el dits.
I un grup de dones majors que venien del mercat i s’han assegut en un banc mentre ens observaven: “Bé que feu, xiquetes. Menos maquinetes i més empastrar-se”.

I en això estem. 

L’escola ha d’eixir al carrer. I els infants han de poder estar-hi de nou sense perill, sense fum i sense soroll.

Perquè el carrer és ‘l’aula’ més rica que hi ha.
Perquè cal que fem partíceps de l’educació a tota la societat.
Perquè hem de mostrar què fem a l'escola i per què ho fem.
I perquè la vida quotidiana és el millor aliment per a l’aprenentatge, la convivència i el compromís amb el món que ens envolta.

Ací en tenim una mostra (més).


dimecres, 14 de febrer del 2018

Com celebrem Carnestoltes al Trenet? Per què?

Com en cada tradició pròpia de la nostra cultura, s’hauria d’obrir un debat pedagògic sobre si té sentit celebrar-la amb els infants de 0 a 3 anys; i, en cas positiu, sobre com celebrar-la.
Nadal, Falles, Pasqua, els dies de (la pau, el llibre)... i, per descomptat, també Carnestoltes.
I, quan ens preguntem si “té sentit per a l’infant”, ens referim al fet que l’acostament que hi fem siga significatiu per a ells, és a dir, que s'adapte a les seues necessitats i interessos (i no als de l'adult).
Per això, en el cas de Carnestoltes, a l’Escoleta tan sols fem que el bagul de les disfresses estiga una miqueta més accessible i una miqueta més ple que en altres dates, per tal que l’infant, si vol, s’hi acoste i experimente amb els barrets, teles, accessoris, etc. que hi ha a la seua disposició.
I si ho fem així és perquè, després de més de 35 anys de viatge al Trenet, reflexionar sobre la pròpia experiència ens ha permés trencar moltes inèrcies que inconscientment perpetuàvem, com ara el sense sentit de vestir a tots els infants igual (que sí, que estan ‘moníssims’, però no es tracta d’això, veritat?), d’incomodar-los posant-los i llevant-los la disfressa diverses vegades al llarg del dia (el dinar, la migdiada...), d’adonar-nos que hi havia molts infants que rebutjaven disfressar-se per por o senzillament perquè no els agradava, o de convertir un dia de festa en una setmana d’estrés per a les famílies i els mestres, cosa que, per molt que ho intentem evitar, repercuteix sempre en el nostre estat d’ànim i també en el dels infants.
Per això, els Carnestoltes al Trenet han anat a poc a poc simplificant-se i lliurant-se del que hem anat considerant absurd i innecessari per al 0-3, fet que ens permet viure aquesta celebració amb el respecte, la tranquil·litat i la llibertat que intentem que impregne el nostre dia a dia a l’Escoleta.
El respecte, la tranquil·litat i la llibertat que ens regala moments tan bonics i profitosos com els que estem vivint aquests dies a l'Escoleta, i que us mostrarem ben prompte.


dimarts, 13 de febrer del 2018

L'educació ens dignifica. Sí al valencià

Recentment hem assistit a una campanya orquestrada des de diversos àmbits contra els mestres i l'Escola Valenciana, als quals han acusat d’adoctrinament ideològic i imposició lingüística.
Una operació liderada per aquells que han ofegat l’escola pública, de qualitat, inclusiva, plural i en valencià durant més de 20 anys i que, recentment, han aconseguit tombar la Llei de Plurilingüisme, garant de la igualtat lingüística, fruit del consens de la comunitat educativa i inspirada en les recomanacions del Consell d’Europa i la Carta Europea de les Llengües.
Davant d’aquests atacs, darrere dels quals hi ha la intenció de dinamitar l’escola que garanteix la igualtat d’oportunitats i de llengües, promou l’esperit crític i estima el nostre patrimoni natural, cultural i lingüístic, Escola Valenciana ens convoca a la concentració que, amb el lema "L’escola ens dignifica. Sí al valencià", tindrà lloc el dissabte 17 de febrer a la plaça de la Mare de Déu de València.
Des del Trenet hem decidit adherir-nos-hi, i us animem a signar el manifest i a assistir-hi dissabte amb nosaltres i… amb Dani Miquel, Amàlia Garrigós Hernández, dolçainers, muixeranguers, gegants i cabuts… Us hi esperem!



[Vídeo de l'Escola La Masia, pioners en l’ensenyament en valencià a casa nostra, amb la veu de Xavi Sarrià: Enhorabona i per 50 anys més, amics!]

diumenge, 11 de febrer del 2018

Participació en la 1a Jornada d'Educació Infantil de la Marina Alta

Ahir vam participar, de la mà de Felicitat Signes, psicòloga del Trenet, en la 1a Jornada d’Educació Infantil de la Marina Alta, on ens vam trobar amb veus tan amigues i admirades com la d’Alicia Alonso, de la Plataforma Cero Seis; Lola Serrano, de l’IES La Malladeta; o Jaume Fullana, director general de Política Educativa. 
La jornada va començar amb una conferència excepcional d’Alicia Alonso sobre els reptes de la nostra societat en relació a la primera infància. Entre d’altres, els més fonamentals, això és, la reivindicació d’una conciliació real que no obligue a les famílies a una escolarització tan primerenca ni a jornades maratonianes a l’escola, i la necessitat de satisfer el dret dels infants a rebre una educació pública respectuosa, càlida, lliure, feliç i digna.
Sobre la taula, alguns dels problemes que més ho entorpeixen, com són l’excessiva ràtio, el trencament de l’etapa amb les noves aules de 2 anys als CEIP... i, per descomptat, el moll de l’os, el vessant pedagògic d’un panorama educatiu que cau sovint en la incoherència entre les etiquetes ‘màgiques’ que tan acostumats estem a veure (respecte a la individualitat, metodologia basada en la lliure experimentació, escola oberta a les famílies…) i el dia a dia de la majoria d’escoles, on es desdibuixen, sovint de manera inconscient, aquests principis que tots sembla que compartim i creiem que apliquem. 
Incoherències que són sovint fruit d’inèrcies i dinàmiques heretades d’etapes educatives posteriors, i que hem de trencar des de la pròpia reflexió pedagògica en cada centre -què fem i per què ho fem?-, i també, per descomptat, amb jornades com la d’ahir, que conviden a detectar-les, ser-ne conscients i repensar-les. Aquesta hauria de ser, si més no, la vertadera innovació educativa. 
Moltes gràcies per la invitació a l’Ajuntament d'Ondara i per la faenada a totes les persones que ho heu fet possible. Tant de bo que siga la primera de moltes jornades, companyes!

dijous, 8 de febrer del 2018

Sobre l'expressió plàstica en el 0-3

L’expressió plàstica no és fer manualitats o acolorir un dibuix fet prèviament per l’adult. I, per descomptat, tampoc no és agafar-li una mà a l’infant, estampar-li-la sobre un mural i netejar-li-la tot seguit. 
L’expressió plàstica, com qualsevol altra forma d’expressió (lingüística, musical…), és una necessitat vital, i la iniciació en aquesta via de comunicació i representació hauria d’estar lliure de pautes i expectatives, així com de la interferència de l’adult i la priorització del resultat per damunt del procés.
I què és l'expressió plàstica en el 0-3?
Doncs primer que res, deixar que siga l'infant el que, quan hi tinga interés (si en té), s'acoste als materials i prove a experimentar-hi. Triant els colors, admirant-se en adonar-se que es barregen i es transformen, delectant-se arrossegant el traç, alterant-lo i transformant el llenç d’acord amb les pròpies necessitats. Sense presses i lliures per crear i recrear-s’hi. Primer gaudint del pur plaer motriu que queda reflectit en els gargots, i molt més endavant, del plaer d’adquirir progressivament el control sobre el que es traça.
De la motricitat grossa a la fina, que anirà desenvolupant-se de manera natural, i sòlida, si els adults els deixem el temps, l’espai i els materials adients perquè, en lloc de cremar etapes, puguen recrear-se en cada estadi del procés, així com arribar als diversos assoliments quan realment estan preparats per a fer-ho, i no quan ho dicta el currículum.
I això, per descomptat, no només és aplicable al primer cicle d’Infantil sinó també a les etapes posteriors, sobretot al segon cicle, on les presses, les dreceres i la pressió per a arribar a la lectoescriptura genera moltes frustracions, és contraproduent per al desenvolupament harmònic i feliç de l’infant, i resta molt de temps a les experiències tan plaents, i tan profitoses!, per a ells com són el moviment, el joc i l’expressió, lliures, sempre lliures. Aquelles experiències, al capdavall, a què els porta la pròpia curiositat pel coneixement, del món i d’un mateix, i el propi desig per atényer-lo. Al seu ritme i a la seua manera.


dimecres, 7 de febrer del 2018

Nous sons

A casa de la mestra Amparo, els Reis hi van deixar un ukelele, i tot just ha fet sonar hui les primeres notes al pati, hem deixat els tricicles i patinets aparcats en doble i triple fila i corrents ens hem aplegat a escoltar-la i cantar amb ella. Quin goig!

dimarts, 6 de febrer del 2018

Descobertes en espill

Es miren, riuen i s’imiten. Ara aquesta mà cap ací, ara aquesta mà cap allà.
Adriana, des de l’aula; i Candela, des del pati. Uns minuts després, s’hi sumen Maria i Joana.
Moviments en espill i jocs còmplices, en silenci, enmig del rebombori del pati.
L’alegria de trobar l’altre, l’emoció de reconéixer-se en ell, descobrir-se iguals i saber-se diferents...
Moments educatius únics que sorgeixen, sols… quan no els busquem...

Per un Patraix més net

Ací teniu la nostra xicoteta contribució per combatre els 'descuits' d’alguns dels nostres veïns amb gossos. Malaurament, molts i cada dia.
Patraix és un poc més verd, segur i tranquil amb la peatonalització del carrer Ramon de Castro, i volem gaudir-ne sense xafar, olorar, esquivar caques arreu del nou parc.
Perquè l'educació no és només cosa de l'escola. I perquè mantindre net l'espai públic és responsabilitat i obligació de tots.



[nou espai social i de joc a Patraix]

El rebost ecològic de l'Escoleta

Ahir van eixir a TVE Pau i part de la resta de l’equip de Biotúria, d'on vénen les verdures ecològiques dels dinars de l’Escoleta.
Enhorabona pel reconeixement i gràcies per cuidar-nos tan bé, a mestres i infants, amb els fruits, tan sans i saborosos, del vostre esforç i estima per la terra.


dilluns, 5 de febrer del 2018

Un suquet?

Espremem, transvasem i assaborim... el suc de les taronges… i el fruit, encara més dolç, de la nostra creixent força i coordinació motora. Quin gust!





Tinc dues mares

"I quan us adonàreu que la vostra família era diferent?” Mai.

Tan fàcil d’entendre i tan natural de viure com ens ho conten Marc i Paula.
Hui ens ha arribat aquest vídeo i no podem estar-nos de compartir-lo amb vosaltres; en especial, amb totes les famílies treneteres mal anomenades ‘diferents’, la felicitat de les quals ens fa, a tots, més lliures i més humans.
Perquè tant se val si tenim dues mares, un pare i una mare, dos pares, una mare o un pare, que l’únic que importa és créixer amb la seua estima, respecte i suport incondicional.

Ací en tenim un exemple (més).

dijous, 1 de febrer del 2018

Estrenem zona per a vianants i parc infantil

Quin gust obrir la porta de l’Escoleta i arrancar a córrer!
I és que, on abans hi havia cotxes i un traçat viari absurd, ara hi ha xiquets que juguen, veïns que conversen, mares que donen de mamar o iaios que prenen la fresca. 
Passet a passet, seguim recuperant espai per a les persones, fent barri i guanyant en salut.
Una reivindicació ignorada en un calaix durant més de 20 anys i que, gràcies a #DecidimVLC, ja és una realitat.



(parc i zona per a vianants al carrer de Ramon de Castro, a Patraix)
espai social

Vivències

Experiències de plaer, engrescament, concentració, provatures, llibertat...
Experiències que conviden als infants a ser-ho i que fan, de l'escola, un temps i un espai de sensacions, de descobertes, de vida.