Picoretes

Ens observem, ens busquem i ens trobem en la complicitat i el gaudi compartit.

Amb eixos suaus calfreds que, de sobte, com un llampec, ens recorren tot el cos i fan esclafir xiscles i rialles.

Picoretes, pessigolles o cosquerelles… que en fan, de meravelles!

Què podem 'esperar' i què no (i tant fa) de l'hortet en el 0-3?

El mes passat férem un curs de formació de l’Ajuntament de València per a horts urbans i vam aprendre coses tan interessants com fer un compostador. De fet, ahir mateix el vam començar posant-hi la primera capa amb els infants.
També vam aguaitar a les tomaqueres, vam regar les carabasseres, vam remenar la terra, vam fer unes carreres, vam fregar les mans per l'espígol (mmm!)… i vam collir un bon manoll d’alls tendres per a la picadeta.
A l’hortet sempre trobem "faeneta", això és, quelcom que ens encurioseix, engresca i vincula amb la terra, però els temps de la natura encara no encaixen amb el nostre desig d'immediatesa (i d'estirar i arrancar tot allò estirable i arrancable). Per aquesta i per altres raons, aconseguir una bona collita està lluny de ser un objectiu, atés que està lluny també de les necessitats i dels interessos d'infants tan menuts.
Això no lleva, però, que quan alguna coseta se salva dels estirons de les manetes juganeres abans que cresca, i podem collir-la, portar-li-la ben pagats a Mariví i, per descomptat, menjar-nos-la!, la sorpresa, el plaer, la màgia… siga immensa.

Els Tin Robots tornen a casa!

I d'aquest concertàs vam tindre la sort de gaudir divendres.

Una selecció de l'univers dels Beatles convertit en conte per Toni i versionat meravellosament per Emili i la resta del grup.

Enguany que, entre bombolles, l'escoleta es va convertir en un yellow submarine... fins que oh!, obrírem portes i finestres i... here comes the sun: vosaltres... i el fum de sorpreses que amb tanta estima preparàveu als infants.

Impossible, però, no fer la vista arrere. Yesterday... i aquell primer concert vostre, estimats Emili i Toni, fa tan sols dos anys. En un pati de gom a gom de famílies i veïns, i acompanyats dels amics i les amigues del FAP.

Malgrat tot, obladi oblada, life goes on... i tornarem a retrobar-nos, i tant que sí.

Mentrestant, all we need is love... i, per sort, d'estima més no en podem rebre de part vostra, famílies.

Gràcies i més gràcies, amics!

On trobar els materials que ens interessen?

I vinguda de Xaló, una catifa màgica. De pètals i verdor, de la flaire inconfusible del maig en flor.

Gaudir del joc motriu de llançar-les i empomar-les; de l’experimentació sensorial d’olorar-les, tastar-les o fer-s’hi cosquerelles; de la seua creixent psicomotricitat fina quan desfullaven els pètals o agafen la que més els agradava; o del seu incipient pensament matemàtic fent-hi muntons o seriacions.

Volem material rics, oberts, significants? Obrim els ulls i mirem el nostre voltant.

Un bocí de primavera i un cabàs d'experiències a frec de terra...

Un esclat de contes al carrer

El mes de març i d’abril, un esclat de flors… i de contes!

D’uns cucs de seda (que d’un bot van eixir d’entre les pàgines…!), d’un cocodril que li tenia por a l’aigua, d’un pardal lletraferit, d’un ratolí xafarder… i de tot de personatges i històries, al capdavall, amanides amb la il·lusió única de compartir-les.I és que no hi ha res com obrir a porta, plantar el catret i deixar-nos portar per les quatre paraules màgiques, “hi havia una vegada…”, un conjur que sempre ens deixa amb ganes de més i més i més.

Sort que de mags i magues de la paraula, sou, famílies, el millor planter. Gràcies de tot cor, famílies!

I dins, també fang

Com sabeu, en les últimes setmanes el fang del pati ha sigut el material estrella a l’escoleta.

No ha parat de ploure i els infants no n’han deixat de gaudir. Arrebossant-s’hi, botant, transvasant, esguitant, pastant... i la sensació única de llibertat i gaudi.

Paral·lelament, però, en les estones de més fred i pluja, en els moments en què feia ganes de ‘dins’, també ha regnat el fang, i és que, atés l’interés que els despertava, vam deixar al seu abast una mena de ‘llapis’ de fang, gruixuts i acabats en punta, i uns bols amb aigua a vore què.

I mentre el ‘llapis’ es desfeia -ara arrossegue el traç, ara en faig un fum a bots-, la taula s’omplia de gargots -jo he fet la I!, mira un peixet, yo una cebolla!- fins que no va quedar ni un trosset en blanc...

En acabant, vam repartir fregalls, i del traç de monyica i de la concentració del principi vam

passar al moviment de braços expansiu i al guirigall.

I tant necessitem i ens aporta una cosa com l’altra...

I és que el fregall també deixava traç, diferent del ‘llapis’ i aigualia el fang, que canvia així de textura i de propietats, i ens brindava, inesperadament, una segona experiència sensorial i manipulativa.

Benvinguda i ‘bengaudida’ va ser, per descomptat.

Converses al voltant dels cucs de seda

La família de Claudia ens va portar uns cuquets (gràcies, família!), i nosaltres, ben pagats, eixíem cada dia a per fulles a la morera del parc. Els canviàvem les caques, els tréiem a passejar pel pati, els contàvem contes i també omplien les nostres converses de preguntes i hipòtesis… “ara començaran a fer el capoll”, “com serà la papallona?”, “tindrà colors?».

Tot anava com la seda (mai millor dit!) fins que, un matí, en aguaitar a la seua caixeta, vam vore que les formigues l’havien envaïda i els cucs… ja no es menejaven.

Una experiència que ens ha donat peu a cuidar (que tingueren sempre fulles, cura de no xafar-los quan els tréiem a passejar…), per a mirar quin havia fet caca i com (tot un hit ara a la classe) i també per començar a fer un lloc en les nostres paraules, en el nostre cap, al futur… des del concret i dels fins ara omnipresent ‘ara i ací’; per projectar allò que està per passar… i parlar, i també pintar, allò que està, que viu i deixa un dia de fer-ho…

Descobrim l’espai del joc heurístic

A partir d’una gran varietat de material no estructurat i sensorialment ric (diversos pesos, mides, volums, temperatures, textures, sons...), en descobrim les característiques a través dels sentits: palpant, combinant, encaixant, fent rodar, apilant, omplint i buidant, tapant i destapant...

Durant aquesta exploració, observem i actuem lliurement, cadascú al nostre ritme i segons els nostres interessos i necessitats, concentrats en el nostre joc, embadalits en el plaer a què ens porta l’acció i la repetició, amb la qual obtenim les nostres pròpies conclusions, els nostres propis aprenentatges, i amb els quals responem al nostre desig de saber què és cada cosa provant tot el que podem fer amb ella.

De dins cap a fora, perquè els aprenentatges naixen del nostre afany intrínsec de descobrir el que ens envolta, i es nodreixen de l’estima, el respecte, la confiança i la seguretat que ens donen les persones que ens hi acompanyen.

Un temps i un espai en què no cap el correcte i incorrecte, i per tant tampoc la por a equivocar-nos ni cap pressió. En gaudim al nostre ritme i a la nostra manera, com si no?, perquè mai no s’apague eixe anhel innat per descobrir i descobrir-se que mai no deixarà de meravellar-nos.