Trobada d'Escoles en Valencià a València

Benvinguda normalitat d’obrir per fi el cor de la ciutat i del País a la nostra llengua i a la nostra escola.

La Trobada de València tindrà lloc enguany a la plaça de l’Ajuntament, i no podríem estar més il·lusionats de participar-hi un any més.

A la porta d’un nou dia històric, vos animem a tots a formar-ne part gaudint dels tallers, jocs i concerts preparats per totes les escoles del Cap i Casal a les quals ens uneix el compromís, l’entusiasme i l’estima per l’educació pública, de qualitat i en valencià.

Perquè #envalenciàcreixem amb arrels i ales, conjugant en futur el nostre millor llegat, vos esperem a tots diumenge per compartir somriures i sumar esforços i complicitats.

Ací en teniu tota la programació.

Els horaris també s'han d'incomplir

Els temps dels xiquets no entenen d’horaris escolars –ara a la classe de música, ara a la de psicomotricitat, ara al pati– i intentar cenyir-se a un horari preestablit és sinònim, tant per al xiquet com per a l’adult, de presses i tensions. Presses i tensions, a més, completament innecessàries i evitables.

Com? Aplicant el que tantes vegades hem sentit i que tan sovint no complim: no és el xiquet el que s’ha adaptar als ritmes de l’escola, sinó a l’inrevés.

Per a això, hem de ser conscients que, quan interrompem el joc dels infants, tallem el seu procés espontani de creació de coneixement a partir de la pròpia experiència, desbaratem la seua concentració i impossibilitem que continuen avançant en les seues descobertes segons els esquemes mentals que anaven construint-se a cada pas.

Cal que mestres i educadors ens quedem en un segon pla, sense interferir-hi, i ens adonem que no s’acaba el món si un dia dinem una hora més tard, o si, com avui, no anem a la classe de música.

“Tocava”, així ho marcava l’horari, però, quin sentit tenia fer que hi anaren, si, en eixe mateix moment, davant de l’espill de la classe, el joc lliure els estava portant a fer troballes tan màgiques com la que veieu en la fotografia? 

Només quan els mestres siguem conscients de com d’importants són aquests moments d’aprenentatge espontani, vivencial i autònom, avançarem a poc a poc cap a l'escola respectuosa que tant es pregona i que, contínuament, s'esfondra en les accions més quotidianes.

Lliurem-nos d’inèrcies absurdes i protegim la llibertat que els xiquets decidisquen sobre el seu temps a l’escola, encongint-lo o allargant-lo segons els interessos i necessitats de cadascun d'ells.

Només els temps més lents, flexibles, propis, i menys regulats, podran fer que torne a l'escola el que hauria de ser per sempre el seu únic aliment: el plaer i l’avidesa d’aprendre per un mateix, sentint-se protagonista del propi aprenentatge i desafiant-se d’acord a les pròpies capacitats.

Experimentació amb aigua i terra

Adés canonada, ara un cabalós riu. Provem a omplir-lo amb, adés taps, ara vaixells. Naveguen amunt i avall i fem ones. Ens esguitem amb cada viatge i, en un tres i no res, ens n’adonem, el riu està buit. Pensat i fet, posem en marxa de nou el transvasament.

De la pica al riu, hi traslladem l'aigua amb molta concentració i equilibri; cau i tornem a intentar-ho una vegada i una altra. Quina satisfacció més gran quan ho aconseguim!

I ara?, remuga pensatiu Hugo, i si, en lloc d’aigua, hi aboquem sorra?

Manipulació, provatures, hipòtesis, assaig-error i descobertes que naixen del joc lliure i creixen amb el plaer de poder fer i desfer, sense regles ni instruccions ni tauler...

Portes sempre obertes

Gaudir conjuntament de la cercavila de Carnestoltes o de la bunyolada de Falles, per descomptat, però també, vindre a contar-nos un conte, a desfer les faves que heu collit el cap de setmana al poble, a provar el vostre violí nou, o, senzillament, a passar una estona amb nosaltres avui que esteu tendrets i heu fet un descanset de la feina...

Tindre les portes sempre obertes a les famílies ens regala moments màgics sorgits de l’espontaneïtat i la naturalitat de sentir l’escola com a casa pròpia.

Qualsevol dia, i a qualsevol hora, sense cites i sense avís, i és que qualsevol moment és el millor moment per compartir experiències amb vosaltres, famílies.

Criança a la tassa, espai familiar

Dijous vam fer els primers glopets de “Criança a la tassa” amb Felicitat Signes, la psicòloga de l’Escoleta, i un grup de mares dels xiquets d’un any del Trenet.

Cadascuna amb la seua tassa entre les mans, vam anar omplint-les, a través de la paraula, de vivències de la nostra curta però ja tan intensa història com a mares.

Vivències d'alegria, de descobertes i de retrobament amb un mateix, però també de contradiccions, angoixes i pressions al voltant d’una decisió personal que, malgrat que la societat hi done l’esquena, és, i així hauria de poder viure’s, un fet social, una responsabilitat col·lectiva.

Com podem véncer la inseguretat de no saber si ho estem fent bé? Què és fer-ho bé? Com estem vivint el volantí tan gran que ha fet el nostre dia a dia? Què podem fer per desempallegar-nos de la culpa de sentir l’ombra de la incertesa en tants moments?

Aquestes i moltes altres preguntes són les que, de manera esponània, van anar sorgint al llarg d’aquest primera sessió de “Criança a la tassa, un temps i un espai de trobada i d'intercanvi, de suport i acompanyament a les famílies, sense objectius ni temes preestablerts, amb tranquil·litat i confiança, i sense judicis ni prejudicis; trobades, al capdavall, per fer xarxa xarrant i compartint experiències al voltant de la criança.
En tornar de Pasqua, en farem una segona sessió, vos esperem!

Engrunem pésols

“Librarrra, he portat pésols!”

Amb aquestes paraules i amb un somriure d’orella a orella, va entrar Ariadna dilluns al Trenet, i és que no podia estar més pagada de la primera collita de pésols que va fer a Gata, el seu poble, durant el cap de setmana. 

Una per una en vam engrunar totes les baines fins a aconseguir traure'n totes les “boletes”. Que difícil ens era al principi i amb quina traça en vam traure les últimes!

Cada vegada tenim el moviment de pinça més controlat, i això ens obri tot un ventall de possibilitats tan saboroses com poder engrapar els pésols, un nou aliment que, després de jugar a trobar-los entre les baines, ningú no ens vam poder resistir a tastar a l’arrosset que ens va fer Mariví per dinar.

Psicomotricitat fina, familiarització amb nous aliments i coneixement de l'entorn, tres aspectes del currículum d'educació infantil que sorgeixen de manera espontània i natural si ens oblidem de fitxes i d'exercicis repetitius i descontextualitzats, i, contràriament, guaitem a les butxaques dels infants i descobrim que hi guarden, escoltem què ens expressen i acompanyem els seus assoliments.

I és que el coneixement vertaderament significatiu és aquell que naix de les pròpies experiències, connecta amb les seues necessitats i té una finalitat real, en aquest cas, d'allò més abellidora: menjar i gaudir-ne!

Contes familiars

Famílies amb dues mares, amb un pare i una mare, amb dues famílies, amb dos pares, amb una mare… i és que tant se val què siguen els nostres pares, perquè l’únic que importa és créixer amb el seu afecte, respecte i suport incondicional.

Si encara no coneixeu els Contes Familiars, no vos perdeu el vídeo que han preparat les autores per explicar el projecte que van presentar dijous passat al Trenet.

Un vídeo preciós i especialmente emotiu per a tots els treneters, i és que està produït i protagonitzat per algunes de les famílies tan bellament diverses que han passat pel Trenet durant els últims anys.

Enhorabona i gràcies pel projecte, Antònia, Natàlia i Alba Bla!

Entrevista a València Extra

Ahir ens van fer una entrevista amb motiu del resultat de la consulta ciutadana Decidim_VLC, ja que una de les propostes més votades al barri de Patraix va ser el projecte dels horts urbans, promogut pel Trenet.

Moltes gràcies a València Extra​, i, per descomptat, a totes les persones que ens heu donat suport per posar en marxa una iniciativa que, de ben segur, serà d’allò més enriquidora per a tots els veïns del barri.

Enllaç a l'article: http://valenciaextra.com/escoleta-trenet-huertos-urbanos/

Entrevista per al Diario de la Educación

Fa un parell de setmanes, Felicitat Signes i Vicky Coronado, psicòloga i educadora, respectivament, del Trenet, vam estar parlant amb Pablo Gutiérrez, director del Diario de Educación, al voltant del pla pilot d’incorporació dels xiquets de 2 anys a les escoles públiques valencianes.

Fruit d’aquesta entrevista, compartida amb Conxa Delgado, professora del Cicle d’Educació Infantil, i Jaume Martínez Bonafé, professor de Magisteri a la UV, ha sorgit aquest article, el qual, més enllà de l’impacte econòmic i polític del pla, vam intentar analitzar pedagògicament atenent qüestions tan importants com la manca d’espais adaptats a xiquets tan menuts a les escoles, el poc interés del professorat per implementar la seua formació acudint a les jornades formatives organitzades per la Conselleria en escoletes com El Trenet o La Lluna, o les reticències dels mestres a obrir les aules a la presència i participació contínua de les famílies, un dels aspectes més importants per tractar d’atenuar el gran tasbals que suposa per als xiquets, i per als pares, una escolarització tan primerenca.

Llums i ombres d’un pla sobre el qual, malauradament, tots coincidim a lamentar la gran oportunitat històrica desaprofitada de posar el País Valencià en l’avantguarda de l’educació infantil, seguint experiències capdavanteres com Reggio Emilia o, a casa nostra, el Patronat Municipal d’Escoles Infantils, creat en 1979 i desmantellat amb l’arribada del PP a l’Ajuntament de València en 1994. Una gran xarxa d’escoletes públiques de barri, cooperatives, arrelades, innovadores, participatives i creatives, de la qual tan sols vam poder sobreviure el Patufet, a Russafa; el Bressol, a Benimaclet; i el Trenet, a Patraix.

Tres escoletes que prompte celebrarem el nostre quaranté aniversari amb un desig comú: que el canvi arribe per fi a l’educació infantil i que la reflexió, la tranquil·litat i la disposició a escoltar siguen les millors aliades per bastir de nou una educació infantil pública i de qualitat, això és, a la mida dels xiquets de 0 a 3 anys, a la mida de l’etapa més important de la vida.

Si feu clic en la imatge, podeu llegir l'article sencer:

Enllaç directe: http://eldiariodelaeducacion.com/blog/2017/03/27/luces-y-sombras-programa-valenciano-dos-anos-colegios-publicos/

Horts urbans a Patraix

Ho hem aconseguit! Moltes gràcies a totes les persones que ens heu donat suport!

Ben prompte podrem gaudir d’horts urbans als solars municipals de Patraix!

Ací teniu el resultat de la votació de la consulta ciutadana a Patraix, a partir de la qual es posaran en marxa, a més dels horts, altres cinc projectes d’allò més interessants per al barri, com ara l’Anell de Vianants dels companys i amics de Colecamins.

Per un Patraix més verd, tranquil i alegre on viure, treballar i créixer: SEGUIM!

Factoria d'Arts de Patraix

La Factoria d'Arts de Patraix (FAP) ha començat la campanya de micromecenatge, i no podríem estar més il·lusionats de col·laborar-hi, difondre-la i participar un any més!

Amb cada aportació, una recompensa; i amb la implicació de tots, el somni d’obrir de nou les portes de Patraix a la creació, l'esforç i l’emoció compartida amb el festival de la FAP.

Música, tallers, jocs, teatre, mercats, dansa… tot això i molt més del 5 al 7 de maig als carrers de Patraix i a tots els comerços i entitats del barri que hi vulguen participar. Als treneters ja ens heu apuntat a la llista, veritat que sí, amics del FAP? 😙

Presentació de "Contes familiars" al Trenet

“I amb el somriure, la revolta”, cantàvem amb Lluís Llach; i amb un fum de somriures, la normalitat; la normalitat de fer visible allò natural i real, la diversitat familiar i de maneres d’estimar. Al carrer, a l’escola, als mitjans, a la publicitat… i, gràcies a Antònia, Natàlia i Alba Bla, també als contes.

Ací vos deixem el final de la presentació de “Contes familiars”, que va tindre lloc ahir de vesprada al Trenet: "Som una gran família!”, i no en podríem estar més pagats! Gràcies!

Xicotets tresors marins

Com sabeu, divendres vam anar al Mercat de Jesús, on, entre moltes altres parades, vam comprar a la pescateria. D’entre tots els peixos que ens van oferir -rap, daurada, llobarro, sardines...-, alguns dels quals eren fins i tot més grans que nosaltres, ens vam decidir pels més menuts de tots, unes pedretes que, tal com ens va contar el pescater, amaguen un tresor d'allò més saborós.

Corrents vam tornar a l'Escoleta per a donar-li-les a Mariví, la nostra cuinera, i després d'esguitar-les amb unes gotetes de llima, vam anar, amb molta paciència i d'allò més concentrats, a la cerca d'aquests xicotets tresors marins, els quals vam assaborir fins a xuplar-nos els dits.