Les cadires en el 0-3

Els xiquets tan menuts són incapaços, per naturalesa, d’estar asseguts més de 10 minuts (?). 
La postura sedent, a més, els limita moltíssim la capacitat de moviment, tant a l’hora de pintar, per exemple, com en qualsevol altra activitat de manipulació o experimentació. 

És per això que, en el 0-3, les cadires, com a tals, són, o haurien de ser, un element d’ús puntual, com ho és l’estona del dinar.

A l’Escoleta, durant la resta del dia, les cadires estan en un racó apilades, i, com qualsevol altre objecte de l’aula, els infants les converteixen en un recurs més per al joc. 

Fan trenets, les ordenen per fileres per construir el pati de butaques d’un teatre... o, com veieu en les fotografies, les amuntonen per, tal com ens contaven aquest matí Martín i Òscar ben pagats, "escalar una muntanya alta".

(Ambients de lliure circulació)

Reguem els escocells apadrinats

Hui hem anat a regar els escocells on vam sembrar la setmana passada herbes aromàtiques. 

Des que hem abocat la primera gota d'aigua fins que la terra n'estava ja amerada, els infants s'han quedat entotsolats observant com la terra s'engolia a poc a poc l'aigua... "Ja ixen, ja ixen!", cridaven entusiasmats. 

I és que, fins i tot en temps de presses i estridències, el ritme calm de la natura i els seus màgics processos continuen captivant els infants. 

Benvingudes siguen totes les alenades de natura que puguem brindar als xiquets; ni que siga, com en aquest cas, amb els petites esquerdes que li deixa lliures el ciment de la ciutat.

Si voleu saber més sobre el projecte "Fes teu un escocell" o apadrinar-ne un, poseu-vos en contacte amb l'Associació Veïnals de Patraix o la Regidoria de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de València.

Ambients de lliure circulació: Primeres experiències III

Després d’unes setmanes amb els ambients de lliure circulació, i dels necessaris ajustaments que anem fent a partir de l’observació i la documentació de l’experiència, podem dir-vos que hi estem realment encantats. 

I és que està donant peu a un joc més variat i amb més recorregut, està propiciant una comunicació més rica i espontània entre els infants, i, contràriament al que podríem pensar (ja que hi ha xiquets movent-se contínuament per l’escola) el clima que es respira és més seré i agradable.

No debades, el fet que, d’una banda, l’espai a la seua disposició haja augmentat tant, siga més variat i incloga el pati; i que, d’altra banda, siguen ells els que trien on volen estar i què hi volen fer, afavoreix que la seua actitud siga molt positiva i activa, així com que sempre estiguen motivats i concentrats en allò que fan.I és així per la senzilla raó que, quan se’n cansen, van a un altre espai o proven a jugar a qualsevol altra cosa que els abelleix més, segons com es troben i d’acord amb allò que els engresca en cada moment. I, en aquestes edats, allò que els engresca, allò en què troben gust fent, és sempre font d’aprenentatge, personal, enriquidor, significatiu. 

D’altra banda, el redimensionament de l’espai que suposen els ambients de lliure circulació també convida que es donen, de manera més plaent i fàcil que abans, situacions de joc tranquil i relaxat, en soledat o en xicotet grup, ja que no es veuen interferides per les de joc motriu, més expansiu i sorollós, que es desenvolupen de manera natural en altres espais que s’hi presten més.

Ací en teniu un mostra...

Ambients de lliure circulació: Primeres experiències II

Tal com us vam contar ahir, en tornar de les vacances de Pasqua vam posar en marxa els anomenats ambients de lliure circulació.

Per als que coneixeu l'escoleta, això implica, pel que fa l’espai, que el pati menut i les aules que abans eren la de música, la dels cavalls i la dels elefants, són ara un tot pel qual els infants es poden moure lliurement i decidir, en cada moment, què volen fer i on volen estar d’acord amb els seus interessos. En cada ambient hi ha materials diferents, i, tant els ambients com els materials no estan triats a l’atzar, sinó que busquen donar resposta al ventall de possibilitats d’experimentació, interacció, representació, moviment... dels infants d’aquestes edats.

Aquest redimensionament de l’espai permet, entre d’altres, eliminar duplicitats (abans hi havia una cuineta, fustetes, instruments musicals a cada classe, etc.) i possibilita que l’espai a disposició dels infants siga molt més gran. Consegüentment, també augmenten, d’una manera molt fructuosa, les possibilitats, per exemple, de les construccions i del joc motriu, el qual s’empobria quan el radi d’acció dels xiquets es restringia a l’espai lliure que quedava a l’aula.

D’altra banda, aquesta nova disposició facilita també que disminuïsquen enormement les friccions que es donaven entre els infants quan veien envaït el seu espai de joc.

Es tracta dels xicotets conflictes habituals en una edat, la dels 2-3 anys, en què, mentre van desenvolupant els recursos verbals i socials necessaris, els mossos i les espentes als companys són la seua manera d’expressar el seu malestar cap a ells. Un malestar, però, que hem d’intentar apaivagar tant i sempre com puguem.

I aquesta és una de les maneres més naturals d’evitar aquests tipus de conflictes: que els xiquets tinguen més espai per a ells, que puguen anar d’ací cap allà quan se n’han cansat o estan desficiosos, i que puguen trobar sempre alguna altra coseta abellidora amb la qual engrescar-se. Des de desfogar-se corrent amunt i avall, fins a tombar-se a fer una becadeta tranquil·lets, o enjogassar-se amb qualsevol dels materials que estan a la seua disposició.

Us en mostren algunes situacions dels darrers dies.

Per què ambients de lliure circulació? Primeres experiències I

La innovació educativa no és canviar per canviar ni abraçar amb els ulls tancats l’última novetat o moda, sinó el resultat de la pràctica reflexiva, que ens porta, a través de la formació i l’intercanvi d’experiències i parers, a majors graus de consciència sobre allò que fem i per què ho fem.

Durant els últims anys, ens havíem plantejat diverses incorporar a l’escoleta els anomenats ambients de lliure circulació, però, fins a enguany, i malgrat que ens captivava la idea, no ens havíem atrevit a fer el pas.

Aquesta manera de treballar està bastant consolidada en el cicle 3-6 de moltes escoles compromeses amb una pedagogia lliure, respectuosa i activa, però no ho està tant en el 0-3, ja que planteja certs dubtes ateses les característiques específiques d’aquesta etapa, sobretot pel que fa a la funció seguritzadora que té l’espai i també l’educador, que és la figura de referència de l’infant i ha d’estar sempre a la seua vista i accessible.

Després de moltes reunions, hem decidit finalment posar en marxa els ambients, però només en els espais dels infants més majors (2-3 anys) i adaptant-nos a les característiques i a les necessitats de l’edat. Aquesta és també la raó per la qual hem començat ara i no a principi de curs, ja que és només a partir d’aquestes altures del curs que els xiquets (recordeu que parlem de xiquets de tan sols 2 anys) ja estan plenament familiaritzats, segurs i a gust en tots els espais de l’escoleta i amb totes les persones que la formem. 

Per als que coneixeu l'escoleta, es tracta que el pati menut i les aules que abans eren la de música, la dels cavalls i la dels elefants, són, a partir d’ara, un tot pel qual els infants poden moure’s lliurement i decidir, en cada moment, què volen fer i on volen estar d’acord amb els seus interessos. Tant els ambients com els materials no estan triats a l’atzar, sinó que busquen donar resposta al ventall de possibilitats d’experimentació, creació, interacció, representació, moviment... dels infants d’aquestes edats.

En cada ambient hi ha un mestre/educador, i els xiquets tenen a la seua disposició materials diversos i propostes suggeridores i no directives que evolucionaran al llarg del temps d’acord amb allò que observem i documentem els mestres/educadors.

A banda de l’adult que hi ha en cada ambient, sempre queden lliures una o dues persones que es mouen pels diversos ambients i donen suport a la resta, ja que els xiquets d’aquesta edat presenten necessitats que s’han d’atendre de manera immediata, i que requereixen tota la nostra atenció, temps i cura, com ara el canvi de bolquers o la mediació en els possibles conflictes entre els infants.

Com ja sabeu les famílies, estem en ple procés de documentació de les primeres experiències amb els ambients i també d’ajustament, però ens fa molt de goig fer-vos-en cinc cèntims amb una primera remesa d’imatges...

I és que, tal com prevèiem, i tal com estem, de fet, comprovant durant aquestes dues setmanes, aquesta manera de treballar ens permet redimensionar els espais i aprofitar-los millor, així com aprofundir en el respecte als diversos ritmes i motivacions dels infants; afavorir la seua capacitat d’iniciativa i el seu dret a decidir sobre el propi temps; i materialitzar de manera més coherent la nostra confiança en ells com a constructors del propi aprenentatge a partir de la seua curiositat innata, del plaer que els reporta l’exploració i la descoberta; i del desenvolupament natural, autònom i feliç dels seus recursos.

Participació del Trenet al FAP 2018

Famílies, ja no falta gens per al el 3r Festival de la Factoria d'Arts de Patraix! 

Com molts ja sabeu, es tracta d’un festival promogut pels mateixos veïns de Patraix amb l’objectiu de dinamitzar la vida al barri a través de l’art.

Com no podia ser d’una altra manera, des del Trenet hi tornarem a participar activament. 

Enguany ho farem amb una exposició de les creacions dels infants de 0 a 3 anys del Trenet, així com de les fotografies dels processos que les han originat: els moviments que generen, els llenguatges que interrelacionen, les sensacions que desperten... 

Una finestra oberta a les beceroles de l’art i al màgic camí que va del desig, innat, d’explorar, a la sorpresa, tan captivadora, de crear. Després d’inaugurar l’exposició, el grup Tin Robots presentaran en concert els seus Babybeatles. 

Famílies, amics, veïns… us hi esperem!

Sabeu què és un ‘escocell’?

Nosaltres tampoc ho sabíem, però, gràcies a la Regidoria de Parcs i Jardins, hem aprés una nova paraula i som els ‘padrins’ de sis xicotets espais verds del barri, on hui hem plantat herbes aromàtiques i medicinals.

Els escocells són els clots que hi ha al voltant dels arbres dels carrers, i tal com hem fet nosaltres com a escoleta, podeu adoptar-ne un i tindre’n cura juntament amb la vostra família.
Si hi esteu interessats, sol·liciteu-ho a l’Associació Veïnal

de Patraix, la qual us proporcionarà les llavors i les ferramentes necessàries per poder fer-vos-en càrrec.
Una bonica manera de recordar-nos que l’espai públic és també casa nostra, i que, entre tots, podem fer-lo més net i viu.

Moltes gràcies als jardiners municipals, a Pilar Soriano (regidora de Parcs i Jardins) i a Tonetxo (arquitecte tècnic de l'Ajuntament), que ens han acompanyat hui, per explicar-nos-ho tan bé, per la vostra iniciativa i, sobretot, per la vostra complicitat.

Deixar els bolquers d'una manera respectuosa, natural i compartida

No hi ha una edat per a deixar el bolquer, ni tampoc una millor època de l’any per a fer-ho, i és que cada xiquet té un ritme maduratiu diferent, i la millor època de l’any és aquella en la qual cada xiquet ens expressa que està preparat fisiològicament i psicològicament per a gaudir d'aquest guany propi i fruit de la seua maduració i desig d'autonomia.

Fins que aquest moment va arribant a cada xiquet, a l’Escoleta afavorim experiències que els ajuden a entendre, recrear i elaborar aquest procés, com ara canviar-los el bolquer drets  (tombats no poden veure res i no hi poden col·laborar); omplir, buidar i transvasar recipients amb aigua, sorra, fang, etc.; jugar a vestir/desvestir els ninos i posar-los/llevar-los el bolquer, seure’ls a l’orinal o llavar-los; disfressar-nos de majors i de bebés; escoltar contes relacionats… sense atabalar-los i sense anticipar-nos ni impacientar-nos, sinó donant-los temps perquè la iniciativa i la decisió de deixar els bolquers nasca d’ells mateixos, i que seua siga també la gran alegria i satisfacció d’aconseguir-ho. 

Acompanyar-los, al capdavall, en un procés que cadascun d’ells començarà en un moment diferent, reconéixer-los l'esforç, i transmetre’ls, sense presses ni imposicions, la confiança i l’expectativa d’assoliment que necessiten en uns moments delicats i, alhora, tan engrescadors per a ells. 

D’això i molt més, ens va parlar Felicitat Signes, la psicòloga de l'Escoleta, en la xarrada que va fer a les famílies de la classe dels xiquets de 2-3 anys de l’Escoleta sobre com i quan deixem els bolquers des d'una perspectiva respectuosa amb el ritme i la individualitat de cada xiquet.

Joc de llums

Tornem de les vacances amb moltes sorpreses; la més important, el redimensionament de l'espai de l'Escoleta per als infants de 2-3 anys d’acord amb la filosofia dels ambients de lliure circulació.

Una transformació fruit de la reflexió que ens il·lusiona moltíssim i que, ara com ara, ens està reportant molt bones sensacions. 

Mentre anem documentant les primeres experiències dels xiquets amb els ambients, hui aguaitarem a l’aula dels més xicotets... 

Xarrotejos, provatures i somriures a les fosques d’un fil de llum que ens captura, i de vegades, oh!, es deixa capturar.

A l’aula dels infants d'1 any de l’Escoleta, la festa més gran és la màgia de la senzillesa i les petites coses.

Enhorabona, amics!

Aguaiteu-hi, famílies. És el primer disc dels amics de Cantacanalla i estem segures que us encantarà.

Si el descarregueu, rebreu una bonus track preciosa. Sobre un pare i un fill, uns pits buits i peluts, i passejos pel corredor implorant compassió a la matinada.

Potser us sona… ;-)

Bona nit i fins demà!