Res millor que la natura

Jugar amb la terra, la sorra, el fang, els glaçons, la farina, les mangueres... a l'Escoleta està molt bé, però no hi ha res més plaent, bell i engrescador (educatiu, al capdavall!) com la natura mateixa.
Per això, sempre que podem, fem una escapadeta a l'horta o a la mar, els dos espais naturals que abracen de vida la ciutat.
Ací ens teniu dijous, amb tota la platja de Les Arenes per a nosaltres. Que en som de privilegiats, de tindre a tocar de la ciutat aquests dos paradisos!
Gaudim-ne, cuidem-los, reivindiquem-los i deixem que els infants facen el mateix però a la seua manera: JUGANT-LOS!

Trobada d'Escoles en Valencià: Som i serem paraules

Som i serem paraules, aquest és el lema de les Trobades enguany per commemorar els 50 anys del diccionari de Ferrer Pastor.
Diumenge estarem al barri de Sant Josep per compartir-ne algunes de les que més ens agraden: "estima" i "compromís", l'estima i el compromís per l'escola i per la llengua!

Ens veiem allà, famílies! Us n'adjuntem la programació i us esperem en el xicotet espai de joc que tindrem en la parada de l'Escoleta.

L'expressió plàstica en el 0-3

No es tracta de fer manualitats per a ‘ensenyar’ a les famílies; ni d’omplir fitxes i més fitxes sense sentit per a l’infant amb l’objectiu que 'aprenga' a seguir una línia o un traç definit, o que acolorisca una forma prèviament feta per l’adult. Tampoc es tracta, per descomptat, d’agafar-li una mà o un peu al xiquet, estampar-li'l sobre un mural i netejar-li'l tot seguit...

A poc a poc i de manera natural, els xiquets adquiriran el control sobre el propi traç… però, per a això, cal que els donem primer temps i espai perquè satisfacen el seu desig, innat, d’explorar lliurement, i gaudisquen de la sorpresa, tan captivadora, de crear sense instruccions ni expectatives.

I és que, quan parlem de l'experiència artística en el 0-3, el que importa són les sensacions que viu l’infant: la llibertat de triar els colors, d’experimentar mesclant-los, de provar les diverses possibilitats (esguitar, refregar, estendre…) dels estris a l’abast (brotxes, pilotes, esponges...), d’admirar-se amb el traç que deixa el propi moviment, ara més ràpid, ara més lent; de convertir-se alhora en pinzell i llenç…

No debades, l’expressió plàstica, com qualsevol altra forma d’expressió (lingüística, musical…), és una necessitat vital, i, per això, la iniciació en aquesta via de comunicació i representació hauria d’estar lliure de pautes i d’expectatives, així com de la interferència de l’adult i de la priorització del resultat per damunt del procés.

I és que, si és el procés el que prima, si no hi ha instruccions, si no es busca un resultat homogeni i preconcebut… el gaudi és immens, l’experiència és plena i la bellesa que hi plasmen, inimitable...

Joc lliure amb pilotes de tenis

El pare d'Hernán tenia a casa un cabàs ple de pilotes que ja no valen per a jugar a tenis... però sí per a llançar-les (fan plof!), arrossegar-les per terra, ara més fort, ara més a espai; fer-les desaparéixer dins de les caixes, fer-nos massatges... I és que ja
 sabeu que, si a alguna cosa no li traieu profit, porteu-la al Trenet que li'n trobem d'infinits!

Projectes conjunts amb l'EASD València

Sovint, rebem visites d'estudiants de Magisteri o de futurs tècnics d'Educació Infantil. 

Fa un mes, però, vingueren els alumnes del professor Josep Sòria, els quals estudien 

Disseny a l'EASD València. I ara, què els podem contar nosaltres a uns alumnes de disseny?
Venien amb una proposta que ens engrescava moltíssim, la de dissenyar i construir un nou element arquitectònic per a les aules.

Per tal de contextualitzar la tasca encomanada per Josep, vam recórrer junts els espaisde l'Escoleta mentre xarràvem sobre allò que els diferents materials, ambients, etc. 'buscaven' propiciar, això és, el perquè dels espills, les teles, els túnels o el terrer, o, també, el perquè d'una caixa de cartró que puja i baixa del sostre. Un recorregut que ens va servir per parlar dels interessos i necessitats dels infants d'1 a 3 anys, de les extraordinàries descobertes que tenen lloc al llarg d'aquests anys tan apassionants (la pròpia identitat, el concepte de la permanència de l'objecte, la conquesta de la verticalitat en els més menuts, el desenvolupament motriu més avançat en els més majors…) i de com l'ambient, entre d'altres molts aspectes, és un aliat perquè aquestes troballes, provatures i aprenentatges vivencials puguen sorgir a través del joc i el moviment lliure, la clau que obri tots els panys, en espais segurs però, alhora, rics i proclius a oferir situacions de risc, que no de perill.
Moltes gràcies per aquesta visita tan enriquidora i per l'interés i la sensibilitat tan gran que vau mostrar. No cal dir que tenim moltes ganes de conéixer els vostres projectes per a l'escoleta! Una abraçada i fins molt prompte!

Adés tolls i fang, ara clots i muntons

Divendres el terral estava moll i esvarós: quin gust feia embravosar-s’hi i fer caminets amb els dits, que ballaven com la seda entre el fang!

Hui, però, les carasses de sol l’han assecat i estava ple de clots i muntons que les mans, curioses, anaven rossegant, i els peus, intrèpids, recorrien enjogassats.

Un mateix espai i dos escenaris amb estímuls i possibilitats diferents però igualment enriquidores des del punt de vista manipulatiu i motriu.

Malauradament, són a penes quatre metres quadrats de terral els que podem tindre a l’Escoleta, però el plaer, l'engrescament i el profit que hi trauen els infants és immens.

La importància de la figura del psicòleg en l'escola infantil

Dissabte, Felicitat Signes, psicòloga del Trenet, va participar, com a membre del Grup de Treball de Psicologia en l’Escola Infantil del Col·legi Oficial de Psicologia de la Comunitat Valenciana, en la Fira de la Psicologia Valenciana.

Una jornada per visibilitzar la tasca dels psicòlegs en diferents àmbits, com ara les escoles infantils, des de les quals cal reivindicar la necessitat de comptar amb ells no com una figura externa que hi col·labora puntualment, sinó com a part essencial de l’equip educatiu mateix.

I és que, tal com podem comprovar dia a dia al Trenet, la seua aportació és fonamental tant per als infants com per als educadors i les famílies.

No debades, acompanyen els infants en els seus diferents ritmes evolutius; treballen colze a colze amb els educadors aportant el vessant psicològic a la creació d’espais i a la proposta d’experiències; ajuden a entendre millor cada infant i també a entendre millor allò que els educadors observen, senten i interpreten; i faciliten a les famílies estones de trobada, tan individuals com col·lectives, per a compartir les seues vivències i inquietuds al voltant de la criança.

Des d’ací, la nostra enhorabona al COPCV per aquesta iniciativa de visibilització i conscienciació tan necessària, i, en especial, a Felicitat, per la seua tasca en l’Escoleta, i a la resta de membres del Grup de Treball de Psicologia en l’Escola Infantil: endavant, companyes!

  
 

Participació en la Jornada d'Educació Infantil del CIPFP Misericòrdia i en el programa Terra Viva d'À Punt

Ahir, la companya Viqui va intervindre en la Jornada d’Educació Infantil del CIPFP Misericòrdia, centre del qual va ser alumna, per a explicar, ara com a educadora i cooperativista del Trenet, el projecte educatiu de l’Escoleta. Moltes gràcies per convidar-nos i per l’esforç que sabem que heu esmerçat per a organitzar una programació tan interessant i rica com la que conformava la Jornada!

I, aquest matí, han vingut a l’Escoleta Carolina i Carlos, periodistes del programa Terra Viva, d’À Punt. Els infants els han ensenyat la seua traça esgrunant les faves i pelant les carxofes acabades d’arribar dels horts ecològics de Carol i Pau; i, en acabant, hem assaborit junts l’arròs caldós que ha fet Mariví. L’alimentació és part de l’educació, i oferir als xiquets plats nostrats i aliments ecològics, de proximitat i temporada; fer-los partícips de la preparació del dinar; i facilitar que aquesta estona siga agradable i plaent… és la nostra manera d’entendre-la i integrar-la en el 0-3.

Contar què fem i per què ho fem: què us podem dir?, ens paga i ens anima a continuar repensant-nos i fent camí. Amb vosaltres, famílies, i la confiança i la complicitat que ens mostreu cada curs, i cada dia, el camí, però, es fa sol.

Xarrada "El porteig i les necessitats emocionals de la dona i el bebé en el postpart"

Dilluns gaudírem d’una xarrada ben interessant al voltant dels portabebés i les necessitats emocionals de la dona i el bebé en el postpart.
Vam entendre la naturalitat del porteig adonant-nos de com d’inconsistents són els “de tota la vida” respecte a la història de la humanitat, vam aprendre sobre el cervell del bebé i sobre els consegüents beneficis que implica aquesta pràctica, i vam conéixer els requisits bàsics per dur-la a terme de manera segura i còmoda tant per a l’adult com per al xiquet. 
Una vesprada d’allò més enriquidora en què, a més, vam compartir experiències i dubtes entre les mares assistents i les futures mares, tractant de reteixir eixa xarxa de suport i intercanvi de coneixements que tant ens manca en la societat de hui en dia, i que, de vegades, tan desorientats i sols ens fa sentir durant la criança. 
Moltíssimes gràcies a Silvia Guerrero, assessora de lactància i gerent d’Albabia, i fins molt prompte!

Jornades "El menjador escolar que volem"

Les amigues de Justicia Alimentaria, juntament amb FAMPA-València i Del Campo al Cole, han organitzat unes jornades de reflexió i conscienciació sobre educació alimentària que porten com a títol "El menjador escolar que volem" i a les quals vos animem encaridament a assistir.

Documentals, col·loquis i ponències a través de les quals no només podrem conéixer la situació actual dels menjadors escolars, sinó també exemples reeixits que, arreu de l'Estat, han abordat un canvi inajornable per tal d'avançar cap a una alimentació saludable i sostenible a les escoles. 

Podeu confirmar la vostra assistència ACÍ.

Pluja, terra, fang... a gaudir-ne!

Quan plou i la terra del pati s’enfanga, tenim dues opcions. Quedar-nos a l’aula... o bé eixir a observar, palpar i olorar la terra mullada, a agafar-la, amuntonar-la, estendre-la, xafar-la...

Al Trenet ho tenim ben clar: de beneficis per triar la segona opció en podríem dir un fum, però de raons per a no fer-ho, cap ni una! 

I és que un espai pensat per als infants convida a sentir, interactuar, provar, experimentar… i diverteix, esvalota, provoca i, de vegades, embruta.

La natura ens els proporciona debades i ben rics, ja que que canvien i es transformen oferint als infants nous escenaris i possibilitats per al joc.

Per què hauríem de negar-los l'oportunitat de gaudir-ne (tenint al barri una fantàstica bugaderia per eixugar totes les sabates abans que vinguen les famílies)? 😜

 

Internet com a font d'idees? Per què sí? Per què no?

Gràcies a les noves tecnologies i les xarxes socials, podem trobar un fum de propostes per a portar a l'aula. Una porta oberta al que fan en una escola o una altra, i que, en molts casos, és una font d’idees interessantíssima i molt enriquidora. Sovint, però, les ganes de provar-les a les nostres aules, ens fa oblidar-nos que, per molt lluïdores o profitoses que pensem que seran, no deixen de ser experiències que no naixen de l’interés de l’infant, sinó del nostre. I, al nostre parer, aquest tipus d’"activitats" haurien de ser una excepció dins del dia a dia dels infants a l’escoleta.

Un dia a dia en què els infants, de manera natural, troben, creen, propicien per ells mateixos situacions de joc, d’experimentació, d’aprenentatge al capdavall, perfectes, atés que donen eixida als seus interessos i necessitats d’acord amb el seu moment evolutiu.  

Per a això, però, els adults hem de fer un pas arrere i, en lloc de dirigir, proposar, interferir, interrompre… el seu joc lliure, l'observem, des d’un segon pla, i, quan així ho considerem, posar a la seua disposició materials adients perquè puguen desenvolupar-lo, enriquir-lo o aprofundir-hi. 

Fa unes setmanes, la mare de Valentina ens va portar de la faena tubs de cartró. Els vam deixar escampats per la classe a vore què, i el primer ús que en feren els infants va ser parlar a través d’ells. Aquesta acció, però, els resultava molt complicada, ja que els tubs pesen i els infants no tenen encara força suficient per mantindre’ls en l’aire. A més, quan intentaven menejar-se amb el tub agafat de banda i banda, entropessaven amb altres xiquets. Malgrat que hi perseveraven, les dificultats i les friccions que s’originaven feien que l’experiència que tant els comboiava no fóra tan plaent. 

Per això, amb un parell de caixes vam improvisar la ‘central telefònica’ que veieu a la fotografia, gràcies a la qual han desaparegut els dos problemes que impedien que els infants pogueren gaudir plenament de l’experimentació amb el so que els proporcionaven els tubs. 

Benvinguts siguen els recursos que trobem arreu, però no oblidem que la nostra principal font d''idees' és la nostra aula mateixa, són els nostres infants mateixos. Observem-los i adonem-nos que no som ‘repartidors' de coneixements, sinó 'acompanyants' en el procés d'exploració, de descoberta i d'experimentació que, des del naixement mateix, els infants recorren de manera natural. I això no lleva valor a allò que fem, sinó que, contràriament, li dóna sentit, atés que permet als infants seguir la seua iniciativa innata i inesgotable (si no la coartem) i avançar en el seu camí personal, tan delitós!, d'aprenentatge, actiu, autònom, significatiu, PLE.