dilluns, 26 de març del 2018

El record de la primera experiència a l'obrador

Amb uns alls porros com a pinzells i un llenç immens com a suport, els 'gatets' es van estrenar fa unes setmanes a l'obrador.
Després dels primers mesos a l'Escoleta, els infants s'hi troben, quin goig!, ben a gust.
A poc a poc es mostren tal com són, despleguen totes les seues emocions i se senten segurs per allunyar-se una miqueta de la mestra, moure's lliurement pels diversos espais i gaudir explorant els diversos materials que s'hi van trobant.
Aquesta experiència en va ser bona mostra. És per això que Inma, ajudada per Paula, la mare de Cora, va voler convertir el mural en un xicotet record del moment tan bonic que estan vivint.
"Tot és ara i un instant"... i aquests tindrem la sort de reviure'ls per sempre.



divendres, 23 de març del 2018

Sobre el paper del mestre-educador

Una de les inèrcies més enrocades en el 0-3 és, potser, el paper del mestre-educador com a ‘repartidor' de coneixements i ‘gestor' del temps dels infants.
Un paper heretat de la Primària més rància que, traslladat al 0-3, deixa al descobert de manera encara més evident la seua incompatibilitat amb una educació que es vol respectuosa amb els ritmes i els interessos de cadascun dels infants. 
Per poder parlar d’una educació respectuosa cal refinir abans el rol del mestre-educador, el qual, contràriament al seu tradicional directivisme, ha de cedir el protagonisme de l’aprenentatge a l’infant i deixar-se guiar per ell, això és, per la seua capacitat d’iniciativa i decisió, i pel seu desig innat d’avançar, per ell mateix, en la descoberta del món que l’envolta.
Tal com ha fet des del dia mateix del seu naixement i tal com continua fent, de manera natural, si els mestres-educadors fem un pas arrere i, en lloc de dirigir, proposar, interferir, interrompre… el seu joc lliure, observem, des d’un segon pla, quins són els centres d’interés que el motiven, i posem a la seua disposició materials adients perquè puguen desenvolupar-lo i enriquir-lo.
Des de fa unes setmanes, un grup de xiquets jugaven a estendre els guants en la barana de la caseta. Com que no podien subjectar-los de cap manera, alguns s’esvaraven i queien.
D’altra banda, hi havia contínuament friccions entre els xiquets, ja que l’espai era molt reduït per a un quefer tan meticulós.
A l’endemà, Amparo va deixar pinces damunt de les taules i va penjar a la classe diverses cordes a l'alçada dels infants. Les pinces es van integrar de seguida en el joc espontani dels infants. Classificant-les, fent caminets, escampant-les, etc. fins que en van descobrir l’ús ‘funcional’, el qual suposava per a ells un gran repte per la gran força i coordinació que requeria. Després d’uns dies i molts intents, començaren a obrir-se les primeres pinces entre gestos de sorpresa, i el joc va anar a poc a poc traslladant-se a les cordes que Amparo havia distribuït per la classe.
Un espai ampli que oferia a l’infant plena llibertat de moviment i un material, les pinces, que aportava un plus de dificultat al seu quefer. 

El que hi segueix són els moments espontanis de plaer i concentració plena que veieu en la imatge.
Sembla obvi, i ho és. Però perquè puguen gaudir d'aquests moments cal primer que ens adonem que la nostra comesa no és seguir un temari i observar-los només per a constatar si un infant compleix o no cert paràmetre, sinó observar-los oberts a la sorpresa, integrar els fets casuals, inesperats; i seguir les pistes que ens van deixant a cada moment en el seu camí personal cap al coneixement del món, d’un mateix i de l'altre.

 

Benvingut al món, Eloi!

Eloi, no podia haver-te tocat un cicerone més ocurrent, creatiu i entusiasmat per descobrir el món al qual acabes d’arribar que el teu germà Marcel.
Enhorabona, Tània, Emili i Marcel, i una abraçada ben forta de part de tot l'equip. 
Família, gaudiu a foc lent, com sabem que fareu, d'aquest segon viatge, tan suau i profund, i tan intens i fugaç, per les primeres estacions de la vida.
Ganetes de vore-vos de nou cada dia per ací i de tornar a cantar junts les vostres cançons, part ja de la xicoteta història del Trenet. Us estimem.

dijous, 22 de març del 2018

Els espills

Els espills són un dels ‘joguets' predilectes de bebés. No debades, és a través d’aquests que els xiquets arriben i experimenten amb un dels descobriments més extraordinaris, la consciència de la pròpia existència i identitat en relació als altres. 
El recorregut dels espills, però, no acaba ací, ja que aquest company de joc creix amb ells, donant-los peu i acompanyant-los en els nous processos cognitius que van posant en marxa. 
En relació al desenvolupament motriu (coneixement del propi cos i de les pròpies habilitats i possibilitats de moviment), artístic (són llenços magnífics… i infinitament reutilitzables), emocional (teatralitzacions, llenguatge gestual…), i també, per descomptat, en relació al desenvolupament del pensament matemàtic. 
Ja abstraurem i li posarem nom a les diverses formes geomètriques, mesures, qualitats i correspondències; a les operacions d’agrupació/dispersió, a la simetria… però, mentrestant, gaudim descobrint aquests mateixos conceptes a través del joc lliure i de l’experimentació, sempre en evolució, amb materials propicis. 
De manera natural i per nosaltres mateixos, sense ser interromputs ni interferits per la intervenció de l’adult, i amb el suficient temps per a una experiència, la de les construccions, que ens ofereix, cada dia, un ventall inesgotable de possibilitats obertes perquè cada infant en faça el seu propi aprofitament d’acord amb el seu ritme i els seus interessos i necessitats.

dimarts, 20 de març del 2018

Les emocions en el 0-3

Amb xiquets tan menuts com els infants d’1 a 3 anys, les emocions només poden ‘treballar-se’ a través de la vivència directa. Poden servir-nos com a suport els contes, per exemple, però el ‘treball’ més important és el que hem de fer en el mateix moment en què l’infant està vivint una emoció concreta en primera persona. Connectar amb les emocions ‘positives', com ara la sorpresa, l’alegria, etc. és d’allò més fàcil i plaent per a l'infant, però fer-ho amb la tristesa, la ràbia, la frustració, la por… no ho és tant. 
Per això, quan l’infant experimenta alguna d’aquestes emocions, cal que l’emparem, que li permetem expressar-se amb els seus recursos i que li reconeixem, verbalitzant-ho, l’emoció que està vivint, així com les causes, si les sabem, que l’han portat a sentir-se així. Amb paraules senzilles, de manera serena i molt afectuosa, i acatxant-nos, posant-nos a la seua altura. Sovint, amb la voluntat de protegir l’infant, caiem en la inèrcia de llevar-li  importància a allò que l’infant sent (“No plores, si no passa res, ja ha passat, ja ha passat…”), i amb això, lluny de protegir-lo, li transmetem inconscientment que allò que sent no importa, i que la tristesa, la ràbia, etc. són emocions que cal que evite, que cal que reprimisca. I tant una cosa i l’altra no només són incertes, sinó fortament perjudicials per a la pròpia construcció de la personalitat i el desenvolupament emocionalment sa de l’infant. 
I és que, per molt que intentàrem que els nostres xiquets no sentiren por, frustració, etc., no ho aconseguiríem. Al llarg de la vida les experimentaran, de la mateixa manera que ja les experimenten ara amb 1, 2 i 3 anys.
En les nostres mans està acollir-los, respectar-los i acompanyar-los, al capdavall, donant-los seguretat i afecte, i ajudant-los, posant-hi paraules, a reconéixer l’emoció que els turmenta en eixe moment perquè puguen connectar-hi i transitar-hi. 
No es tracta, doncs, d’un joc en què l’infant ha d'imitar una careta trista o una altra contenta penjada en el mural. Ni tampoc de dedicar una setmana del curs, o una hora concreta del dia, tant se val, a ‘treballar’ les emocions. Els infants de 0-3 anys no tenen encara els recursos ni les capacitats necessàries per a descontextualitzar i abstraure d’una manera tan extrema, i, al nostre parer, tan absurda, conceptes complexíssims com són les emocions. 
Per això, és només des de la quotidianitat que les fa florir de manera natural que podem començar el camí per reconéixer-les, acceptar-les i gestionar-les. 
“Plora, criatura, que sí que passa”. I ací està la mestra, el pare, la iaia… per a donar-te paraules, seguretat, afecte i recursos per connectar amb allò que estàs sentint i donar-li eixida. 
Això és, o això hauria de ser, l’educació emocional de què ens parla el currículum d’Infantil, i no transformar aquest ’treball' en un mer contingut acadèmic, aïllat de la vida quotidiana, que és l'aliment de l’aprenentatge amb sentit per als infants, i que és el que hauria de centralitzar la nostra tasca educativa: l’acompanyament respectuós, seguritzador i afectuós dels infants en el desenvolupament de la seua personalitat i de les relacions amb l'altre.


dimecres, 14 de març del 2018

Falles 2018

La construcció d’una falla pot ser una experiència educativa magnífica, però, com qualsevol altra proposta, hem d'adaptar-la a les capacitats i els interessos dels infants de 0-3.
Per a això, cal que estiga feta íntegrament per ells, que nasca de la seua realitat i que puga ser reconeguda, entesa i explicada per ells.
Ací teniu la nostra falla d’enguany, la qual connecta amb un dels grans centres d’interés dels infants durant els últims mesos (la construcció del parc enfront de l'Escoleta) i busca el compromís amb el barri a partir d’allò més concret, proper i abastable per a ells (les caques de gos que alguns veïns 's'obliden' d'arreplegar). 
La construcció ens ha oferit un fum de possibilitats per a la manipulació i l’experimentació, alhora que ha donat peu a les incipients frases i raonaments que podeu veure en els cartellets que adornen la falla. 
Hui, al ritme de la dolçaina i el tabal, l’hem cremada envoltats de famílies, amics i veïns, als quals volem donar-vos les gràcies pel vostre comboi i complicitat.
I és que no hi ha dubte que "Patraix sense cap caca... és un barri de traca”! 
(Heu vist quina colla de bombers hem tingut enguany?)














Falles 2018

Amb la falla ja plantada, els bunyols ja pastats i els dolçainers i els tabaleters a punt d’arribar… l’Escoleta ja comença a fer olor de festa.
Ací us deixem una imatge dels bunyolers i els seus ajudants perquè comenceu a fer goleta… 
Fins d’ací una estoneta, família!


dimarts, 13 de març del 2018

Falles 2018

Qualsevol excusa és bona per trobar-nos amb els pares, xarrar i fer colla. Així que ací ens teniu, confeccionant els vestits de fallers, músics i bombers per als xiquets; i inventant, entre rimes i rialles, els versets que adornaran demà la falla.
Ací van els primers...
"No sigues runós i arreplega la caca del teu gos."
"Si Patraix ha de fer olor, que siga, sempre, de flors!"
"Si el gos és teu, no deixes les seues caques per tot arreu."
"Xafar una caca no dóna sort, així que agafa-la amb la bosseta i deixa la plaça neta."
"Si no tens caques al teu menjador, per què les deixes a la casa de tots?"
Recordeu que us esperem demà a les 16 h en el parc amb la música dels tabaleters i els dolçainers, la dolçor de la xocolata i els bunyols de carabassa, i el comboi d’ajuntar-nos per celebrar que... PATRAIX SENSE CAP CACA ÉS UN BARRI DE TRACA!
Hi esteu tots convidats!

dilluns, 12 de març del 2018

Falles en el 0-3: Com i per què?

Tal com vam fer per Carnestoltes fa unes setmanes, cal que reflexionem també sobre com adaptem la celebració de les Falles als interessos, ritmes i necessitats dels intants d’1 a 3 anys. 
De manera natural, les Falles ens ofereixen un ventall molt ampli d’experiències sensorials (colors, música, sabors, olors…) perquè els infants puguen acostar-s'hi d’una manera significativa per a ells.
No obstant això, la reflexió pedagògica ens planteja diversos dubtes, com ara la conveniència de construir i cremar una falla a l’escoleta:
Té sentit que plantem una falla a l’escoleta? En cas afirmatiu, com en podem fer partícips als infants? Sobre quins temes hauria de versar perquè siga significatiu per a ells? Els infants entenen que vulguem cremar allò que prèviament s’ha construït amb esforç i estima?
Per a nosaltres, només té sentit plantar una falla a l’escoleta si són els infants els que la fan. Pot semblar obvi, i ho és, però, sovint, la dèria per voler fer la falla més bonica i sofisticada, ens porta a excloure als xiquets, en major o menor mesura, del procés de creació i construcció de la falla.
D’altra banda, considerem que la falla ha de tractar sobre temes pròxims als infants, és a dir, temes que puguen reconéixer, comprendre i, en el cas dels xiquets de 2-3 anys, explicar amb les seues paraules.
Finalment, per tal que els infants de 0 a 3 anys puguen ‘entendre’ la raó per la qual cremem una falla que, amb tanta cura i treball, ells mateixos han elaborat, cal que aquesta simbolitze allò que el xiquet no vol, allò que vol fer desaparéixer i que, efectivament, s’esfumarà després de la ‘cremà’. 
És per això que, enguany, la nostra falla tindrà com a motiu el tema que ha centrat durant els últimes dies la nostra atenció. I aquest ha sigut, i perdoneu-nos per l’escatologia, les caques que omplin cada dia el parc que vam estrenar fa poques setmanes.
No en volem cap, ni al parc ni als carrers del nostre barri i, per això, les farem desaparéixer simbòlicament amb el foc. 
Perquè el barri és també casa nostra, i perquè per sembrar la llavor del civisme, la convivència i el compromís amb l’entorn, cal que comencem per allò més proper, concret i abastable per als xiquets tan menuts. 
Ací us deixem algunes imatges de la creació i construcció de la falla.
Manipulació, experimentació, expressió plàstica... i, ja us ho podeu ben bé imaginar, rialles a cabassos.



[Falles 2018]

diumenge, 11 de març del 2018

Deixar fer: l'educador i el segon plànol

Si els adults deixem a l’abast dels infants tots els materials de l’aula i som capaços de quedar-nos en un segon pla, observant-los i no intervenint-hi si no és necessari, a cada moment sorgeixen experiències en què els xiquets se les han d’enginyar per aconseguir el seu propòsit.
Heus ací una mostra.
Després d’una estona pintant el vidre de baix de la porta, a Aitana, Adriana i Iker ja no els en quedava ni un centímetre per ratllar.
“Ara eixe!” va cridar Aitana apuntant el vidre de dalt. Tot seguit, va començar a saltar amb el retolador a la mà. Com que no era gens còmode pintar a bots, va parar, va pegar una volta per l’aula i va agafar una cadira. 
La resta de xiquets, sense dir ni pruna, la van imitar, un darrere de l’altre, i, ben pagats, tots tres van continuar pintant.
I és que no es tracta de fer-los la vida més fàcil, sinó de donar-los temps, eines i confiança perquè desenvolupen els seus propis recursos i la capacitat d’iniciativa, perquè se senten capaços de resoldre els xicotets reptes que els apareixen i perquè puguen experimentar, en acabant, la satisfacció, tan plaent i estimuladora, d’haver-hi trobat solució per un mateix.

divendres, 9 de març del 2018

Un matí de conte amb Isabel Mingo

La setmana passada va vindre a l’Escoleta l’escriptora Isabel Mingo, iaia d’Aitana i ‘mare’ de les saboroses aventures de les formigues pastisseres.
Moltes gràcies per la teua visita, pels teus contes i per deixar-nos preguntar-te tot tot tot sobre les nostres estimades Pica, Tica i Mica. 
Una abraçada i fins molt prompte, Isabel!

8 de març

“Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot."
I eixe dia ha sigut hui.
El dia que milions de dones hem aturat el món per dir que ja n’hem tingut prou.
Emocionades d’haver-lo compartit amb vosaltres, famílies.
Demà, més.


dimecres, 7 de març del 2018

Sense les dones el Trenet també s'atura

Totes les treballadores i cooperativistes del Trenet, les quals representem el 90 % de l’equip, ens hem sumat hui, dia 8 de març, a la vaga feminista convocada en més de 150 països per visibilitzar la importància del treball de les dones i denunciar la discriminació i la desigualtat de gènere en l’àmbit laboral.
Una desigualtat que, a casa nostra, es reflecteix en la bretxa salarial, en la feminització de la precarietat i la temporalitat, o també en el sostre de vidre, derivat, en molts casos, de la penalització de la maternitat i l’absència de mesures de conciliació reals i —no ho oblidem— respectuoses amb els drets dels infants.
Us animem a participar-hi i mobilitzar-vos, alhora que us comuniquem que els serveis mínims estan garantits en el dia de hui.

#VagaFeminista8M