Carlos va pujar al Trenet com a pare d'Óscar i Teo, i s'hi ha quedat per sempre com a amic... i fotògraf de capçalera.
I és que, cada any que ve a fer-nos les fotos de cada classe, passem un matí ben divertit.
Als infants els encanta trastejar amb el fum de botonets de la seua càmera, i aconseguir que cap xiquet arranque a córrer just en el moment del clic és tota una proesa que ens regala rialles i anècdotes a manta.
I és que, cada any que ve a fer-nos les fotos de cada classe, passem un matí ben divertit.
Als infants els encanta trastejar amb el fum de botonets de la seua càmera, i aconseguir que cap xiquet arranque a córrer just en el moment del clic és tota una proesa que ens regala rialles i anècdotes a manta.
Quan Carlos ve, però, és també quan comencem a adonar-nos que el curs se'ns escola ja entre els dits, que el comiat a molts dels infants ja hi aguaita, i que entrem de ple en la fase, tan tendreta!, de "les últimes vegades que".
Gaudim-ne bona cosa, famílies.
Moltes gràcies, Carlos, per les fotos, la complicitat i la paciència, encara que trobem que enguany ha sigut més difícil la foto d’equip que la dels infants!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada