L'instint d'ajuda mútua

Tot i que només hi ha un any de diferència entre els xiquets més majors de l’Escoleta (2-3 anys) i els més menuts (1-2 anys), el desenvolupament tan gran que es produeix en aquestes edats fa que les característiques, necessitats i interessos generals dels uns i dels altres siguen molt diversos. 
Tanmateix, quan estan junts sorgeixen situacions molt enriquidores per a ambdós.
Per això, sempre que podem, afavorim que es donen aquestes trobades. 
La situació que veieu en les fotografies, però, s’ha donat hui de manera espontània quan Ariadna, Pura i Olívia, que havien acabat de dinar i jugaven al pati, s’han creuat amb Mariví, que eixia de la cuina amb les safates del dinar dels menuts.

Li han preguntat on anava, i, encuriosides, l’han seguit amb els tricicles fins a l’aula dels menuts. Hi han aguaitat, i després que Pura diguera “anem a vore com mengen les bebés”, hi han entrat.

Les tres xiquetes els miraven i somreien, i els més menuts els tornaven el somriure amb els ulls esbatanats. De sobte, Ariadna ha agafat una cullera i ha començat a donar l’arròs a Hernán, i Pura i Olívia l’han seguida. 

Una situació tendríssima d’ajuda mútua, de confiança i col·laboració dels menuts, i de cura i responsabilitat dels més majors, que ens ha esborronat.

En adonar-nos-en, hem abaixat la veu i ens hem quedat en el raconet de la porta, observant aquesta imatge tan bonica que ens il·lustra allò de què moltes vegades us hem parlat, de la importància de les experiències que possibilitem que ocórreguen sense que nosaltres hi intervinguem; deixant-nos guiar pels infants i per les pistes que ens van deixant sobre allò en què troben plaer, sobre allò que busquen, i necessiten que els deixem fer, sentir i viure per aprendre, créixer, ser.