dimecres, 13 de juny del 2018

Joana i la tortuga Matilda

Joana ens n’havia parlat moltíssim, de la seua Matilda ("Quan anem a Banyeres Matilda no ve", "A Matilda li agrada l'encisam", "Matilda corre lenta"), però encara no l’havíem coneguda encara. 
La setmana passada la va portar a l’Escoleta i, ben pagada, va anar a cada classe a presentar-la.
S’hi abalançaven els infants a tocar-la, i Joana, preocupada que l’aclapararen, els explicava que era molt menuda encara, i que amagava el cap perquè tenia por. 
Per això, la vam deixar a terra ("Amb tots els animals!", exclamà Max) i li vam deixar encisam a l’abast per si tenia gana. I caram si en tenia! 
En acabant, al dinar, tots en volien, d’encisam ("Jo com Matilda!"), i la rosegaven com l’havien vistfer a ella. Quin riure! 
Amb tan sols el que els infants porten "a les butxaques", que en diria Tonucci; el que s’esdevé (que vinga el carter, que ploga i isca fang, que trobem una marieta, que hagen pintat un nou mural al barri, que s’hagen acabat les bledes i anem al Mercat a comprar-ne...); el dia a dia ens ofereix tot allò que necessitem per conéixer l’entorn, relacionar-nos, experimentar-hi, aprendre... i, el més important, la possibilitat de fer-ho de manera natural, de manera contextualitzada i significativa, seguint la curiositat innata dels infants, el motor, juntament amb el joc, que tot ho mou.



(provva)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada