Tota a floretes sí, tota a floretes no...

Bea, la tia de Leo, és bona amiga del Taller de Clo, i després de celebrar cada banquet que preparen, retiren un fum de branquetes, fulles i flors com les que veieu en les fotografies.

Quan ens ho va ensenyar, se’ns van fer els ulls com a plats en pensar tot el profit que els infants en sabrien traure...

Gaudint del joc motriu de llançar-les (“Iujuuu, lluviaaa!”, deien Adriana i Marcelo) i empomar-les; de l’experimentació sensorial d’olorar-les ("mira quina oloreta!”, deia Pura), tastar-les o fer-s’hi cosquerelles; de la seua creixent psicomotricitat fina quan desfullaven els pètals o agafen el que més els agradava (“estoy fent un ramo para mi mamà”, deia Simón); del joc simbòlic (“sóc la caputxeta que porta floretes a la iaia", ens contava Laia mentre n’omplia els cabassets) o, els més majors, del seu incipient pensament matemàtic discriminant les diverses formes, fent-hi muntons, seriacions o classificacions ("esta no va ahí”, deia Maria).

Ací ens teniu, entre roses, murta, margarides, heures i espígol…, explorant amb deler i cadascú a la nostra aquesta preciosa catifa de fragàncies i colors...

Gràcies, Bea i Taller de Clo! La setmana que ve hi tornarem a per més!