Després d’escorcollar cada racó de la granja i després de compartir converses memorables sobre el parador de la vaca Paca...
“La vaca està a Meliana”, deia Tànit (que s’acaba de mudar a l’horta a viure); “No, està al cel! Mira! No, ara ja no”, hi afegia Ariadna; “Nooo! En el cel hi ha aviones i se asusta!”, exclamava Olívia; “Està fent caca la vaca Paca”, digué Anhel mentre esclafien tots a riure.
...per fi la vam trobar!
Alguns es van quedar bocabadats en veure com de llarga tenia la llengua, altres imitaven el cor de mugits que feia ressonar la granja, altres acaronaven entendrits els joneguets... “Que bonica és!”, cridava Asier, i que bonic, hi afegim nosaltres, han sigut aquests dos dies a la granja, a la qual ens va portar una ampolla buida de llet... i de la qual vam tornar divendres amb la motxilla plena d’experiències i emocions compartides.
Moltes gràcies a Carmel i a tota la gent de la Granja Rinya per la vostra complicitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada