Xarrada "Com i quan deixem els bolquers?"

No hi ha una edat per a llevar el bolquer, ni tampoc una millor època de l’any per a fer-ho, i és que cada xiquet té un ritme maduratiu diferent, i la millor època de l’any és aquella en la qual cada xiquet ens expressa que està preparat per a afrontar aquest o qualsevol altre assoliment fruit de la seua maduració i desig d'autonomia.
Fins que aquest moment va arribant a cada xiquet, a l’Escoleta afavorim experiències que els ajuden a entendre, recrear i elaborar aquest procés, com ara canviar-los el bolquer a la vista i drets; jugar amb aigua, sorra, fang, etc.; omplir, buidar i transvasar recipients; jugar a vestir i desvestir els ninos i llevar-los el bolquer, seure’ls a l’orinal o llavar-los, etc.; disfressar-nos de majors i de bebés; escoltar contes i cantar cançons relacionades...
Acompanyar-los, al capdavall, en un procés que cadascun d’ells comença en un moment diferent, reconéixer-los l'esforç, i transmetre’ls, sense presses ni imposicions, la confiança i l’expectativa d’assoliment que necessiten en aquests moments tan delicats i, alhora, tan engrescadors per a ells.
D’això i molt més, ens va parlar Felicitat Signes, la nostra psicòloga, en la xarrada que va fer a les famílies de la classe dels galls i les gallines de l’Escoleta sobre com i quan deixem els bolquers des d'una perspectiva respectuosa amb el ritme i l'individualitat de cada xiquet.

L'Hospital del Trenet

Quan arriba el bon temps, desapareixen les capes de roba i, en un tres i no res, sempre tenim la panxa fora. Ens les mirem i ens les toquem, i el nostre interés per descobrir el propi cos creix a cada moment. A partir de la seua curiositat innata, avancen en la seua exploració, i aquesta es torna, a més, cada vegada més complexa si els adults, a partir de l’observació activa dels seus interessos i necessitats, els deixem a l’abast recursos per a fer-ho.
És per això que, des de fa uns dies, el Trenet s’ha omplit de xeringues, bates, fonendoscopis, tiretes, radiografies… tot de materials amb què, a través del joc lliure, els xiquets coneixen i prenen consciència del propi cos.
A més, en aquestes experiències recreen, de manera espontània i també a través del joc, situacions que es donen a la consulta mèdica i que sovint els generen por, rebuig o angoixa.
Experiències amb què, mentre juguem, explorem, manipulem... ens familiaritzem amb aquestes situacions per tal de viure les visites mèdiques d'una manera més tranquil·la i natural.
I és que a l’Hospital del Trenet, estem tots d’allò més atrafegats, i ara fent de pacients, ara fent de metges, no parem ni un moment, de curar els ninos, els companys, els mestres i tot el que entra a l’Escoleta carranquejant per la porta.

El cor de Patraix

El cap de setmana passat, Patraix es va omplir d’art i somriures gràcies al FAP, i dissabte, mentre l'equip del Trenet paràvem per dinar, l'amic Juanjo Tornero ens va fer al vol aquest dibuix de la nostra estimada plaça: batec, memòria i escola de vida. 
Dedicat a totes les persones que heu fet possible el II FAP i que cada dia feu, d’aquest goig, l’esperó per continuar treballant per un barri viu i a la mida de tots: gràcies, Factoria d'Arts de Patraix, i gràcies, Juanjo, pel regal!

La plaça de Patraix, Juanjo Tornero

Rumor de rimas

Un nou projecte amb sabor treneters s’enlaira amb Víctor i Andreu, antics pares de l’Escoleta, i amb l’enyor de no poder comptar cada dia amb la seua creativitat, tendresa i talent, us animem a col·laborar amb aquest llibre disc al qual tan sols falta que, entre tots, li donem les ales per fer arribar la seua melodia per tot arreu.

Una abraçada, famílies! Us esperem a la vostra escoleta per sentir en directe la preciosa remor, i llum!, que despreneu.

Taller de cuina

La setmana passada, Mariví Izquierdo, la cuinera de l'Escoleta, ens va fer un taller de cuina per explicar-nos, pas a pas, les receptes del menú treneter. El famós caldet de peix, l'olleta de músic que tant ens recomposa a l'hivern o els patés vegetals amb la verdura de Servim Vida amb què sempre acabem xuplant-nos els dits… un a un vam fer un repàs de cada plat, en van descobrir els trucs i, entre rialles per les curiositats i anècdotes que cada dia ocorren al menjador, vam passar la vesprada amb molt de gust.

Cal parlar també de les propostes que no funcionen

Com molts de vosaltres sabeu, al principi de curs, l’Escoleta es va omplir de palla.

Estàvem tan emocionats amb aquest nou material i amb l’experiència sensorial tan atractiva i estimulant que pensàvem que brindaria als xiquets, que, en un tres i no res, la vam escampar per tot el pati. De segur que tots els xiquets en gaudiran bona cosa, vam pensar. Però no va ser així, almenys parcialment, i d’això mateix volem parlar-vos avui. De les propostes que no funcionen, i de les quals, tanmateix, tant aprenen els mestres i educadors.

Vam donar l’oportunitat que tant els xiquets més majors de l’Escoleta (2-3 anys) com els més menuts (1-2 anys) entraren al pati perquè, si així ho volia cadascun d’ells, gaudiren del material jugant-hi i explorant-lo.

Després d’uns dies d’observació i documentació de l’experiència per part de l’equip educatiu, les nostres expectatives es compliren parcialment. El gaudi dels més majors era immens i cada dia hi trobaven més i més complexes possibilitats per al joc lliure i l’experimentació.

No obstant això, vam advertir que els xiquets més menuts, almenys una gran part d’aquests, no estaven trobant gaire plaer, ni tampoc mostraven molt d’interés, en aquest nou material.

Mestres i educadors havíem obviat, portats per l’excitació del moment, el moment evolutiu dels xiquets més menuts i, també, el moment del curs en què ens trobàvem. Feia poc més de dos mesos que havia començat el curs, i, per tant, no era moment per a nous materials. Els xiquets més menuts encara estaven buscant el seu lloc al Trenet, encara no s’hi trobaven segurs emocionalment i encara estaven avesant-se a les rutines de l'Escoleta, per la qual cosa encara estaven construint a poc a la cosa la seguritzadora capacitat anticipar-se a allò que passava a cada moment en el nou món que era per a ells l’Escoleta.

D’altra banda, a nivell motriu, els seus interessos i necessitats no eren, de cap manera, l’acció brusca i expansiva a què convidava la palla, ans al contrari.

De l’experiència, però, se n’aprén, i dels errors, encara més. I en això rau l’essència de ser mestres i educadors, escoltar els infants, de manera calma, afectuosa i sempre oberts a la reflexió, la rectificació i l’aprenentatge. Al capdavall, deixar-nos guiar per ells en lloc de ser nosaltres qui els guiem. 

Mesos després, hem tornat a omplir el pati del Trenet de palla, i ara sí, el plaer ha sigut ple, tant per als majors com per als més menuts, els quals, cadascú a la seua manera, han trobat un fum de possibilitats de gaudir d’aquesta experiència. Llançant-la a l’aire, amagant-se, fent-se barrets, apilant-la, saltant, fent-se cosquerelles, arrebossant-hi… Ací en teniu una mostreta.

Gràcies, de nou, al Banc de Palla i a tota la gent que hi ha darrere d’aquest projecte per evitar la crema de la palla i els efectes nocius d’aquesta. Com veieu, n’hem tret un gran profit, tant els xiquets.... com els mestres! Gràcies!

Llegir abans de saber llegir

Llegir és molt més que la lectura de paraules, ja que abans del joc intel·lectual hi ha el plaer sensorial: el bebé que llig a través les cos –palpant el llibre, olorant-lo i posant-se’l a la boca–, el xiquet que llig a través de la veu de la mare, el iaio o la mestra...

Llegim abans de saber llegir…, i en gaudim tal com un encanteri.

Arribarà el desig de resoldre el misteri, de voler descobrir-ne el codi secret…, però no vulguem avançar-nos-hi, però no els hi vulguem pressionar…

Fugim de presses i dreceres, recreem-nos en cada etapa en lloc de cremar-la i deixem-nos guiar pels xiquets en lloc de guiar-los.

Ara, la seua mirada ens demana eixir-se del llenç, embriagar-se de cosquerelles i moixaines, sentir el batec de la terra, moure’s lliurement, jugar per jugar, empastifar-se de dalt a baix… i amerar-se d’històries, una darrere de l’altra, una vegada i una altra…

FAP 2017 al Trenet

Amb un pati de gom a gom, vam encetar divendres el FAP al Trenet, cantant a l’alegria de l’experiència i l’emoció compartida entre l’escola, el barri i les famílies.
Primer amb els Artistrenets, pares i mares de l’Escoleta, i els seus malabarismes, contes, cançons i, sobretot, les seues ganes de fer escola fent-la casa seua. No podríem estar més pagats de vosaltres, famílies: gràcies!
I, després, amb els amics de Cantacanalla i la seua mirada subversivament entranyable de la criança. Cançons que defugen la cursileria, atien xiquets rebels i canten a les bosses als ulls dels pares. Escrites amb molt d’humor i amb l'emoció de qui se sap immers en la més gran i bonica aventura de la vida. 
Moltes gràcies i molta sort, Cantacanalla! Esperem veure-vos prompte de nou a l’Escoleta amb el vostre primer disc davall del braç! Una abraçada dels vostres primers fans!
Enhorabona a tots els amics de la Factoria d’Arts de Patraix pel FAPtàstic festival d’enguany! Quin goig passejar pel barri aquest cap de setmana i trobar-se, a cada cantonada, la il·lusió de fer barri omplint-lo d’art i somriures. Encantats de col·laborar i participar-hi un any més, i que siga per molts anys! Gràcies!
Ací en teniu un resum fotogràfic: http://cort.as/wu6a

Avui, concert de Cantacanalla i els Artistrenets a l'Escoleta!

A tots el pares que, en aquests moments, esteu immersos en la tan bonica però, de vegades, tan difícil missió d’adormir els vostres fills, Cantacanalla us dedica, amb molt d'humor, aquesta preciosa cançó... 

Ací us en deixem la lletra i us recordem que demà, a les 17.30 h tocaran a l'Escoleta amb motiu del Festival de la Factoria d'Arts de Patraix! Us esperem!

Cosa dolça, bona nit,

voldria donar-te el pit,

però, ai, és que no puc

que el tinc petit i pelut...

i està buit.

Vine ací, no plores més,

l’angoixa la passegem,

fem camí pel corredor

i apaguem esta cremor...

si podem.

Criatura, vull dormir

Criatura, per favor

Criatura, estic patint

Criatura, compassió

I si ja no vols dormir,

deixem els dos de patir,

encenem del tot els llums

i fem festa de barbuts...

a les mil.

Cosa dolça s’ha adormit,

un beset i bona nit,

el sol vol mirar-ho tot

i el pare el despertador...

a treballar.

Alimentació saludable i sostenible

La setmana passada, Marta i la seua companya Cristina, coordinadores al País Valencià de VSF Justícia Alimentària Global, van vindre a l’Escoleta a parlar-nos sobre alimentació infantil saludable i sostenible.

Dades, consells, idees i informació interessantíssima per refermar-nos en la necessitat d’aconseguir que tots els sectors de la societat prenguen consciència de la urgència d’oferir als xiquets, tant a casa com a les escoles, aliments de proximitat, frescos i de temporada. Per la nostra salut i per la de tot el planeta.

A l’Escoleta ja fa anys que Servim Vida ens porta la fruita i la verdura ecòlogiques dels seus horts de Llíria, i no podríem estar més encantats amb la seua qualitat i sabor, així com amb l’aprofitament didàctic relacionat amb el coneixement i el lligam amb la natura que cada dia en podem fer.

Moltes gràcies, Marta i Cristina, per la vostra implicació i dedicació perquè aquesta xarrada fóra possible!

Benvingut al món, Pol!

Després de molts mesos d’incògnites (“L’estiraré del cordó bilical?"), aclariments (“Vicky, vols que et conte com es fa un bebé?”) i impaciència (“Vull que isca ja Pol!”), per fi va poder veure Hugo la careta del seu germanet Pol. I ahir, d’allò més desvanit, va vindre a l’Escoleta a contar-nos-ho. 
Ni t’imagines, Pol, les ganes que té el teu germà Hugo d'arrebossar-se amb tu en la sorra. I és que, com ja te n'assabentaràs ben prompte, el teu germà se'n va a la basseta tots els dies a "treballar", i no para! Fer paelles, apagar incendis, construir castells i, sobretot, dibuixar somriures amb les frases cada vegada més llargues i genials que ens regala cada dia al Trenet i de les quals, des d'ahir, tu eres el protagonista.
Benvingut al món, Pol, i enhorabona, Mònica, Raül i Hugo!

Per què els agrada tant als xiquets jugar a amagar-se?

Un dels jocs amb què més gaudeixen els xiquets és jugar a amagar-se. Una vegada i una altra, i sempre amb la mateixa expectació i sorpresa.

Un plaer que es tradueix, com tants altres, en un nou pas en el seu descobriment del món: la comprensió, per mitjà de l’experiència, del "concepte de permanència de l’objecte”, és a dir, la capacitat d’entendre que els objectes continuen existint encara que no els puguem veure.

Tota una troballa, i tot un alleugeriment, ja que aquesta “permanència” no només afecta els objectes, sinó també les persones. I és que, talment com la mare s’amaga sota la taula i hi torna a aparéixer al moment; després se’n va a treballar, però hi torna a la vesprada…

Aquest concepte, que s’aferma al voltant dels dos anys, ens dóna la clau als adults per entendre el desconsol que envaeix els xiquets davant de l’absència dels pares quan aquests encara no tenen els suficients recursos per enfrontar-se a una “desaparició" que creuen irreversible.

La societat ens ha abocat, malauradament, a una escolarització massa primerenca, i només el coneixement profund de la infància, i, sobretot, l’escolta i l’acompanyament calm i afectuós de cadascun dels xiquets, ens pot ajudar a atenuar el gran trasbals que aquesta suposa.

Amb la nostra tranquil·litat, estima i comprensió, i amb el seu desig innat d’entendre la realitat a través del joc…, i és que, jugant per jugar és com descobrim cadascun dels misteris del món que tot just hem començat a desempaperar...

Taller de cuina

Bon dia, famílies!
Us recordem que aquesta vesprada, a les 15.30 h, tindrà lloc a l’Escoleta un taller de cuina a càrrec de Mariví Izquierdo, cuinera del Trenet.
Hi aprendrem els trucs, receptes i idees amb què cada dia omplim i alegrem la panxeta en els dinars que ens prepara amb l’assessorament de Lola Raigón, nutricionista i presidenta de la SEAE; la qualitat de la fruita i la verdura ecològiques que ens porta Carol, de servimvida.com; i, per descomptat, amb la traça i estima de Mariví.
Us esperem!